Amb 18 anys, després del meu recorregut acadèmic a partir de cursar un Batxillerat Artístic Gràfic, vaig donar-li una volta de 180 graus al meu destí, i em vaig titular del grau d’Educació Primària amb les mencions d’Atenció a la Diversitat i Educació Musical i Dansa.

Abans, durant i després, sempre he estat la persona creativa dels grups, i la majoria de les meves amigues i coneguts m’han anat demanant «cosetes» prou artístiques: manicures, petits tatuatges o simplement dissenys, quadres decoratius, pintura corporal per a «panxetes» embarassades, alguna sessió fotogràfica, invitacions de boda… I sempre m’he oferit alegrement i de forma desinteressada. El món artístic és el meu hobby més gran, i m’encanta veure els treballs i projectes aliens. No per millorar, ni per competir, al contrari, sinó per curiositat i admiració.

Sento que l’art no és només agafar un pinzell, un llapis, un bolígraf. Una persona artista és, moltes vegades, una perruquera, un fuster, un constructor, un mecànic, un mestre que inventa activitats per als seus alumnes… Totes aquelles persones què, amb les seves mans, creen.

Ara, amb 25 anys, després d’haver treballat en diversos centres públics, volia tornar a reprendre el meu camí artístic. Sentia que necessitava un llapis entre els meus dits, una pinzellada mal feta a la màniga del jersei, la meva cara bruta pel carbonet. Ho necessitava. I ja veia que el destí m’ha anat posant petits projectes a la vista per poder plasmar la meva empremta personal. I així em vaig matricular al grau d’Arts de la UOC per poder compaginar la meva feina, la meva nova reforma a casa, la meva vida en general i aquests pròxims estudis, els que ara els començo amb molta il·lusió (i molt de coratge, també)!